martes, 15 de septiembre de 2009

LA SOLITUD

Trona i llampeja. Plou. I tinc fred. El llençol no em basta per encalentir-me. Són les 5.00 del matí i em desperto. I em desvetllo. La pluja no acaba mai. Però no sé si ve de dins o de fora. Faig córrer l’aigua de la dutxa. Necessito calentor. Aquesta solitud que sento és insoportable

2 comentarios:

sargantana dijo...

ha provat a escalfar la teva anima amb el record...amb el regust de lo viscut?
segur que aixo et tonificaria...

vinga, patufa...que ja es fa de dia, que ja surt el sol!

molts petons!

barbollaire dijo...

et deixo, amb el teu permís, una capsa plena de petons dolços i variats:
multicolors, riallers, entremaliats...

no és gaire cosa, nina, ho sé, però..

:¬)****