Trona i llampeja. Plou. I tinc fred. El llençol no em basta per encalentir-me. Són les 5.00 del matí i em desperto. I em desvetllo. La pluja no acaba mai. Però no sé si ve de dins o de fora. Faig córrer l’aigua de la dutxa. Necessito calentor. Aquesta solitud que sento és insoportable
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
ha provat a escalfar la teva anima amb el record...amb el regust de lo viscut?
segur que aixo et tonificaria...
vinga, patufa...que ja es fa de dia, que ja surt el sol!
molts petons!
et deixo, amb el teu permís, una capsa plena de petons dolços i variats:
multicolors, riallers, entremaliats...
no és gaire cosa, nina, ho sé, però..
:¬)****
Publicar un comentario