jueves, 3 de septiembre de 2009

LA MÀ

Diu la xarxa que aquest és un poema de Benedetti. Qui sap, potser sigui, en realitat, de Zapatero dedicat als "brots verds".
A mi ahir, tombant el vespre, se'm va disparar la màquina mentre acariciava la verdor i esperava que un colom passàs just per davant de l'objecte que volia fotografiar. Vaig pensar que era una bella casualitat.
Us dono, si la voleu, la meva mà, i aquest poema verd d'esperança.

Todo verdor perecerá,
dijo la voz de la escritura,
como siempre
implacable;
pero también es cierto
que cualquier verdor nuevo
no podría existir
si no hubiera cumplido su ciclo
el verdor perecido;
de ahí que nuestro verdor,
esa conjunción un poco extraña
de tu primavera
y de mi otoño,
seguramente repercute en otros,
enseña a otros,
ayuda a que otros
rescaten su verdor;
por eso,
aunque las escrituras
no lo digan,
todo verdor
renacerá.

5 comentarios:

Carme dijo...

Jo també et dono la mà i així compartim l'esperança. :)

barbollaire dijo...

us plau un altre mà?
podrem començar a fer una rotllana, o una filera...
i compartir esperances, somriures...

;¬)*

Frannia dijo...

Amb 3 parells de mans no farem una rotllana massa gran, però jo encantada! Gràcies, nins.

novesflors dijo...

La meua mà, també. Ja som 4.

Frannia dijo...

Beníssim, que creixi, que creixi...