He començat el dia amb vòmits. El metge m'ha dit, com no, que era un virus. El Virus. Aquest encomanadís i misteriós calaix de sastre que utilitza la ciència quan no sap que dir. Ha estat saber que era ell el que em rondava i ha desaparegut, així que sospito que les meves dolències han estat més emocionals que res. I això que ahir em vaig anar al llit més tranquila. M'havia pogut buidar (potser no del tot) i el futur no em semblava tan gris. Ja ho deia Anaïs Nin: "No veim les coses tal com són, les veim tal com som".
jueves, 17 de septiembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
M'alegro que estiguis bé i que el virus s'hagi fet enrere. I m'encanta la frase d'Anaïs Nin.
Aiaiai !!!! Aquest virus !!!!
Cuida't molt !!!!!!!!!!!!!!!!
Guapa meva (perquè és ver que ets guapa), desig de tot cor que ben aviat puguis deixar de veure les coses amb els cristalls grisos i emboirats.
Sé cert que saps com de meravellós és el món sense que el filtrem amb aquests cristalls.
Vida domés en tenim una, i ho oblidam massa sovint.
T'envio una abraçada plena de força i energia.
Gra6!
semble que millor no?
ho celebro....endevant!
petons per si hi ajuden.
Publicar un comentario