Acab de llegir al blog de L'ofici de viure aquest pensament anònim: “Estima’m quan menys ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti.” Just el que estic cercant per superar la meva intransigència transitòria i recuperar la fe i la il·lusió per les persones. A veure si ho pos en pràctica.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
A vegades pot anar bé mirar cap a fora enlloc de mirar cap a dins, és una mica alló de que sovint els arbres no ens deixen veure el bosc...
Que fàcil de dir, però que difícil de fer.
Publicar un comentario