domingo, 6 de septiembre de 2009

JA ÉS A LES LLIBRERIES

El meu “Camp de mèrleres” ja ha nascut. Com que som una persona un poc estranya, ja ho haureu notat, amb permís del meu editor (i gràcies per la comprensió, Roman Piña), no en faré presentació en principi. Però no hi ha dubte que m’agradaria molt que el volguéssiu llegir.
Els quinze relats que el conformen van ser escrits fa temps, amb la idea de fer un homenatge a totes aquelles petites tendes que encara resten dins ciutat, però que cada cop són més difícils de trobar. Així cada un dels contes té un escenari que pretenia que fos un personatge més. Trobam una petita tenda especialitzada en cinema, una herboristeria, una tenda de perruques i postissos, una llibreria de vell, una drogueria, una tenda de vins, una tenda de material de dibuix i pintura, un sex-shop, una tenda d’animals, una d’artesania, una tenda de material per pintar graffitis, una de cases prefabricades i una, molt especial, on es conten màgiques històries. Però com sol passar amb les coses fetes amb el cor, aviat tot pren vida pròpia i els personatges i les històries em fugiren de les mans. N’Alícia, pícara blogaire seduí a qui no tocava, el guitarrista polonès es va fer un gran expert en el món de les herbes, la història d’amor de les frugals transgressions es quedà en res, una fruita trencà la història de dues germanes, la melangia desdibuixà a la jove aspirant a artista, un terrible forat negre s’empassà a la gran dama del sexe, els peixos vermells seguiren nedant sense pausa dins la seva peixera, la girafa no deixà de ser muda ni anant-se’n al sud, es descobrí massa tard la meravella d’un camell sota la neu, es repartiren històries i dites profitoses a bon preu, Rock omplí la ciutat de pintades per cridar l’atenció, va ploure sobre els fracassats, les caderneres bateren les ales dins les seves presons-gàbia i es descobrí un camp ple de mèrleres, d’allò més inquietant. I què passava en el rerefons de totes aquestes històries? Sempre una mort, una pèrdua, un canvi…I això darrer passà sense adonar-me’n com si el llibre hagués tingut vida pròpia i volgués donar un clar missatge. I per això, aquest llibre només volia una dedicatoria possible, aquesta: “ per a la memoria de n’Eva, pell morena, ulls profunds, riures forts, nets, purs, pessigollers, enfiladissos, amorosos, inoblidables i que ara es troba, per sempre més, dins totes les coses”.
Podria dir que es tracta del meu primer fill. I l’estim amb tots els seus defectes i virtuds. Voleu que us el presenti?
El podeu trobar a partir de demà a:

Embat
Pge. Papa Joan XXIII, 5 E (C.C. Los Geranios) 07002 Palma
E-mail: info@embatllibres.comTels: 971 713 350 - Fax: 971 213 641

Llibreria Literanta
www.literanta.com C/ Fortuny 407001 Palma (Mallorca) 971 425 335


11 comentarios:

rhanya2 dijo...

I com ho fem si el volem i no vivim a Palma? Moltíssimes felicitats, Frannia!! M'encantarà llegir-lo.
;)

Carme Rosanas dijo...

A mi també m'agradarà llegir-lo!

Frannia dijo...

Si anau a la vostra llibreria i el sol·licitau, en teoria ells es posen en contacte amb les de Palma o bé amb l'editorial www.sloper.es sense cap cost afegit. I si no hi ha manera, m'avisau que ja m'encarregaré jo de fer-vos-ho arribar. Moltes gràcies!

Jesús M. Tibau dijo...

felicitats i molta, molta, sort

Barbollaire dijo...

quina gran noticia!!
El buscaré!
i si no el trobo te'l demano. (ei! me'l dedicaries?)

Moltíssimes felicitats!

Petonets dolços, nina ;¬)*

Benjamí dijo...

Com un fill! moltíssimes felicitats :)

Ho he microbloguejat, feisbucat i qualque cosa més: http://twitter.com/benjami/statuses/3806969065

Frannia dijo...

Gràcies, Jesús USD, em sap greu haver coincidit en el temps amb la teva presentació, però no hi ha dubte que no t'arrib ni als talons.
Barbollaire, clar que sí, diga'm coses si ho trobes.
Benjamí, mil gràcies!!

vullunfestuc dijo...

farem una peregrinació fins una llibreria a la recerca d'aquest llibre!

Frannia dijo...

Gràcies, Vullunfestuc!

Anónimo dijo...

Hola Frannia, yo también echo de menos a la morena de ojos negros y profundos...

Gracias por la dedicatoria, a ver si le echo un vistazo a tu primer hijo.

Á. Mirallas

DOLORS dijo...

Enhorabona Frannia! No podríes descriure millor a n'Eva... anyor aquell somriure, aquella il.lusió...aquella força...
Espero que tenguis molt d'èxit i molta sort.

D. Rosselló