A tots se'ns oblida que l'autoaïllament, el replegament dins el pou, té molt a veure amb una negra emoció : l'egoisme. Ens negam a l'altre. Però sobretot a nosaltres mateixos. Tenim l'obligació de lluitar contra això.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Aaaaiiiii....!!!! I la indolència també hi té a veure...
si tens la convicció que "tots" tenim l'obligació de fer-ho, deu ser que tens unes conviccions molt fermes, frannia...
jo no ho tinc tant clar... però jo sóc feble en quasi totes les certeses; per tant, no és la meva intenció contradir-te...
potser,tal com ho veig, quan estem en la "negra emoció" és quan menys de positiu podem aportar i més necessitem rebre... si fos així, que no ho sé, des-aïllar-se... no seria un acte d'egoisme? (precisament per a obtenir sense donar...)
segurament és només una altra anada d'olla meva... però quan estic al pou, se'm fa més dolorós apropar-me a algú encara... i penso -més tard i no en aquell moment- que una espurna de compassió pels altres encara em quedava...
petonets des de la voreta! (i amb màscares per no encomanar res!)
Una lluita difícil. Quan estàs en el pou prou tens amb el pes de l'ànima, un pes que no voldries tenir...
Creus que tenim l'obligació de lluitar contra això... i jo també ho crec, aleshores... si creiem que la tenim, com a mínim, nosaltres, la tenim!
Cadascú sent les coses a la seva manera.
I és ben segur, ho he comprovat moltes vegades... que si lluitem contra això... el pes de l'ànima, aquell que no voldríem tenir (com diu Noves Flors) s'alleugereix.
Una abraçada... ben lleugera, que no afeixugui.
I si fos tot el contrari?
Benvinguda, Estrips de lluna. I no li diguis indolència, diga-li vagueria, que sóna pitjor i ens fa més mal.
Gatot, si dic que tenim la obligació (que ja sé que no t'agraden gens) és perquè ha d'haver alguna cosa que ens ajudi, hem de treure la força d'alguna banda. El meu procès reflexiu és exactament com el teu, però cada cop estic més convençuda que és una equivocació: si l'altre no ens basta per sortir del pou quin valor li donam?
Noves flors, Carme, sí.
Jaqme, què vols dir exactament?
Publicar un comentario