miércoles, 5 de noviembre de 2008

SÍMBOLS

Estam fets de símbols; la humanitat és un símbol. Se'ns ompl la boca defensant la racionalitat i l'empirisme científic, però basta fer una ullada per comprovar que allò realment important són els símbols. La trascendència de les recents eleccions a EEUU per exemple es redueix a un color de pell i el símbol que això representa; el trencament d'aquest símbol, de fet. I això, diuen, ha de canviar el món.
Jo pens que el món canvia, en realitat, a partir de les petites diferències que ens separen de l'ahir. Per a mi és més trascendent, per exemple, el fort individualisme de la societat, gestat en cada petit nucli familiar, que no el nou color de pell de l'amo del món.
Llegeixo als matins, mentre prenc el cafè amb llet, un llibre que narra l'esforç d'un nin espanyol de la postguerra que, morta la mare en un bombardeig i el pare agonizant a una casa de Misericòrdia, comença un viatge incansable a la recerca dels seus germans petits, arrossegats a un èxode forçat de destí desconegut. L'ànsia d'aquest infant per UNIR és tan corprenent que m'ha evidenciat una actitud que crec que avui és morta i ben morta. No m'imagino al meu filloll, per exemple, amb aquest interès ni aquesta maduresa, no per incapacitat sinó simplement perquè dins la seva escala de valors de nou home no existeix aquesta dèria. Serà individualista, competidor, sense arrels, pragmàtic, computeritzat i això sí, simbòlic.
A vegades penso que la humanitat va retornant poc a poc al mateix estat de l'Edat Mitjana, que les passes descompassades de la globalització ens duen, irònicament, cap el feudalisme, que no queda massa per ser ramats dirigits a través dels símbols -en aquell temps, de la religió; ara, de l'economia- i els cops de fam i pobresa. Les relíquies ens tornaran a marcar el camí -les camiseteamb la cara estampada d'Obama, la tassa del cafè amb el cosset robotitzat del derrotat republicà...- i la humanitat seguirà amb el peregrinatge cap allò que es troba darrera els símbols i encara no hem pogut esbrinar.

2 comentarios:

Jaqme dijo...

Boníssim post!
Estic totalment d'acord amb això: "A vegades penso que la humanitat va retornant poc a poc al mateix estat de l'Edat Mitjana".

Els símbols, en la meva humil opinió, són el vertader llenguatge, allò que realment cal llegir per entendre la realitat.

Anónimo dijo...

Tens tota la raó en això que dius, jo també ho pens, i no crec que anem per bon camí.
Tots aquells que han encapçalat cada una de les revolucions i les guerres que han remogut el món al llarg de la història, no devien pensar que amb ells arribava el canvi?
I, fet i fet, tenien una part de raó: els homes hem canviat al llarg dels segles, però això no ens ha fet millors, em tem.
El pitjor és que tenim la intel·ligència necessària per aconseguir-ho, i l'haurem tudada en el procés que ens ha duit de néixer moneies a morir robots.