domingo, 9 de noviembre de 2008

INFANTS

"Si a un infant li dius: què vols el cotxe o el camió? possiblement te contestarà que els vol a tots dos.
Si a un infant el renyes, possiblement es posarà a plorar i serà incapaç de reflexionar i canviar el seu rumb.
Si a un infant el perdones, possiblement per a que ho facis et dirà: no ho tornaré fer més.
Si conviure amb un infant ha de ser un bon motiu per abandonar-lo acabariem abandonant a la majoria de les persones que ens envolten perquè quasi tots tenim un comportament infantil en qualque moment important. Superar-ho és el que val. Jo estaré al teu costat fins que les forces em deixin perquè la teva lluita també és la meva". Així parlava l'elefant al ratolí. Quan s'abraçaren emocionats no mesuraren les forces i...xofffffffffffff o fiuuuuuuuuuuuuu?

3 comentarios:

Poeta per un dia dijo...

... tots som infants i mai deixem de ser-ho ... I hi ha fàules on el ratolí i l'elefant viuen feliços i s'afarten d'anissos...

... abraçada!!

Carme dijo...

Doncs cal avisar a l'elefant abans de l'abraçada: elefant mesura les teves forces!

Frannia dijo...

Defenso la part infantil per a mi positiva, és a dir, la de la il·lusió, la capacitat de tenir somnis, la força de la innocència, la capacitat de jugar, de riure...però l'altre vessant em sembla insuportable...i, no sé per què, Poeta, però sovint és més demostrativa en el gènere masculí...
L'elefant sovint perd la perspectiva...ja veurem com acaba el tema, si amb el ratolí xafat, fuit o menjant anissos!