lunes, 17 de noviembre de 2008

AQUÀTIQUES


Dins la cultura de la desesperança es banyen,
amoroses,
en l’erupció d’una substància
estampada de flors grogues i morades.
Treuen les ganyes per poder respirar
dins la saliva malsana de tantes boques
i es queden rígides,
esperant una pietat que no arriba.
Oculten el pit, els ulls de carbó,
el mal congènit que les fa aquàtiques i llenegadisses
com una serp d’aigua.
I esperen,
nues i adormissades,
una pietat que no arriba...
...suren sobre l'aigua i per això em criden l'atenció aquestes plantes elegants i estranyes, com de somni o de mentida, capgirant les lleis fonamentals de la física, les lleis del que s'espera (no tot el que cau dins l'aigua s'enfonsa). Vols un ram de roses? No, dona'm un ram de nenúfars, que encara vull seguir somniat...

1 comentario:

novesflors dijo...

Ui, sí, sí, jo també m'apunte al ram de nenúfars!
:)