domingo, 2 de noviembre de 2008

LLUÍS



Els seus ulls són el far que els guia.No parla massa i expressa poc, glaçat dins el seu misteriós univers de gel, però el blau intens de la seva ànima, que guaita sota les pipelles espeses, té més força que la pluja i el vent. Sembla que, com un gira-sol gegantí, s’ha erigit de cap a la llum, en Lluïset. Tots els que esperam, corpresos i esperançats les “Lluís News” diàries dels seus pares, veim amb optimisme els progressos i les bones noves. Som una familia en la distància. Potser no som metges ni infermeres, ni tan sols els pallassos que el visiten i l’alegren, però els nostres ànims són constants, són una pregària, un cant d’alegria i optimisme, que té més alçària que una catedral.

Has fet, amic, un vocabulari de bitàcola, que jo ara utilitzo per escriure’t aquestes paraules. Parles de mare, de germans, de padrines, i oblides la bastida que és el pare, que amb paciencia i poesia l’enlaire. No deixes enrere la fe que ens mostres. Aquestes coses no es mesuren, es senten. I tenen força, molta.

No he parlat amb tu encara des d’aquell dia en que ens anunciares amb llums d’ambulància la mala nova, però saps que hi som, que cada albada pens amb vosaltres i que sé que aviat podreu tornar tranquils a casa. Tots els meus ànims!

2 comentarios:

rhanya2 dijo...

Tots els ànims del món per ell, Frannia!

Poeta per un dia dijo...

... sovint hi ha persones que, amb una mirada, parlen més que amb tots els diccionaris enciclopèdics del món ...

... petonets!!