.JPG)
Avui vos faig aquest regal. Qui és qui?
El photoshop m'ha ajudat a donar a la meva figura la mateixa pàtina de pintura que té el quadre. I les ganes de riure i les ganes de provocar ha fet la resta, un poc cansada d'alguns comentaris respecte a la meva parella. Sempre li dic que un dia sortiré al carrer amb vel per a que la gent digui: mirau, mirau, al final l'ha tapada...com que no m'atrevesc, ho faig des d'aquí. Perquè la ignorància pot disculpar-se, però no les ganes d'emprenyar. Ja estic cansada de dir que el meu home no és musulmà. Només és persa. No fa ramadams ni resa a Alà ni és masclista ni em tapa ni em controla ni em maltracta. És un home extraordinari de tant normal. És un home bo. Més que jo.
3 comentarios:
A Gràcia també hi ha uns germans perses que tampoc són musulmans.
La foto és molt bonica, Frannia.
Una abraçada!
La fotografia es preciosa!
Soc gironina i el meu azizam tambe es persa, pero no musulma. Em sento molt identificada amb el teu escrit. Avui fa 15 dies ha nascut el nostre fill, mig catala, mig persa; el nostre petit tresor...
Una abracada!
Cristina
Hola, Cristina, què feliç em fan les paraules que has escrit. A vegades és dur. Enhorabona pel nou kuchulú. Benvinguda sempre a casa meva.
Publicar un comentario