domingo, 9 de marzo de 2008

TINC UN PROBLEMA

Se me'n dur el vent
mentre el teu record guaita a vegades
darrera les coses.
Fa temps que les meves nits són tardors,
que, dins els llit, la teva figura
no em fecunda el futur.
Dormim abraçats, com sempre.
Tu recorrs amb roncos de plàcid lleó
els paranys del somni;
jo roman desperta
filant possibilitats i pors.
Em despertarè coberta de fulles seques, un dia,
ja ho veuràs,
i com cuc de terra
en elles faré la meva cova,
elles seran el meu aliment
i hauré oblidat aquella explosió de somnis
que van ser els meus somnis.
Mentrestant és adivinar el teu perfil d'estàtua
i sortir volant.
M'aferr als arbres,
a les oracions,
al present concret de les besades
que no falten,
però la teva imatge,
vell fantasma,
es presenta ventosa,
amb la força elemental de les tragèdies.
M'han sortit calls en els dits,
però no pens amollar-me;
no puc volar sense ales.
Seria, sols, arrosegar-me.