TINC UN PROBLEMA

Se me'n dur el vent

mentre el teu record guaita a vegades

darrera les coses.
Fa temps que les meves nits són tardors,

que, dins els llit, la teva figura

no em fecunda el futur.

Dormim abraçats, com sempre.

Tu recorrs amb roncos de plàcid lleó

els paranys del somni;

jo roman desperta

filant possibilitats i pors.

Em despertarè coberta de fulles seques, un dia,

ja ho veuràs,

i com cuc de terra

en elles faré la meva cova,

elles seran el meu aliment

i hauré oblidat aquella explosió de somnis

que van ser els meus somnis.

Mentrestant és adivinar el teu perfil d'estàtua

i sortir volant.

M'aferr als arbres,

a les oracions,

al present concret de les besades

que no falten,

però la teva imatge,

vell fantasma,

es presenta ventosa,

amb la força elemental de les tragèdies.

M'han sortit calls en els dits,

però no pens amollar-me;

no puc volar sense ales.
Seria, sols, arrosegar-me.