jueves, 27 de marzo de 2008

M'HE INSTAL·LAT A GUIUM

No sols he trobat Guium; també m'he instal·lat allà. La llimonera és vella, un poc esmorteïda i la seva ombra encara no destila cap oracle. Les cambres són fredes, imagín que per tanta eternitat estant perdudes i enterrades. Els tresors, que han de ser abundants i vergos, romanen ben amagats. Però els cants dels ocells el capvespre m'omplen d'esperança i sé que un dia els trobaré.
La saviesa és saber trobar la saviesa, així que en això estic, a part de traslladar mobles, objectes i fetitxes. Esper que un cop conreat el lloc, florit el jardí, treballats els dies i els somnis, reconstruit el far, l'oracle parli. Mentrestant, seguim vivint i fent camí de la manera més sàvia que podem. Us he trobat a faltar.

2 comentarios:

josepmanel dijo...

Deixa la finestra oberta i un llum encés...

xot dijo...

Els tresors hi romanen encara, pots estar segura, però només per qui sàpiga parar-se a observar-los.
Potser em plantegi jo també d'aquí poc anar a buscar la meva pròpia ciutat perduda. Estava pensant en Bocchoris per exemple.