miércoles, 5 de marzo de 2008

SOBRE PARAULES I AMICS



Quan tinc una pena, l'escric; quan tinc res a dir, ho faig; quan tinc una alegria, la cant als quatre vents; quan em demanen una opinió, l'expresso sincerament; quan he de fer un retret, ho dic. Cant clar, cant les veritats, dic al pa pa i al vi vi, li don gust a la boca, i tot i que a vegades puc parlar com un àngel, un llibre, un sabi o un home, puc dic que també sé dir-ne quatre de fresques quan cal i ser llarga de llengua i dir les coses pel seu nom. I avui dic que jo esper d'un amic poder menjar en el seu mateix plat i ell en el meu, poder matar-nos les puces plegats, que hagi amor entre nosaltres i, en aquest cas, no només paraules.

5 comentarios:

Somiant la lluna... dijo...

Curiosament jo també l'espero aquest amic, on no nomès hi hagi paraules. Crec que hauré de seguir esperant...

nimue dijo...

i molt bé que dius les coses, sí, senyora...

josepmanel dijo...

No tot el món està preparat per escoltar la nuesa (o la cruesa) de totes les veritats. Però sí que és cert que hi ha persones de les que t'agradaria poder menjar del mateix plat o, el que és el mateix, gaudir-ne d'una amistad sincera.

Jesús M. Tibau dijo...

És més, un autèntic amic és aquell amb qui pots estar tranquil.lament en silenci.

Frannia dijo...

Així és, amics.