martes, 23 de junio de 2009

FLORS DE SAFRÀ SOBRE LA PELL BLANCA

S'encargolen, els cabells sagnants, sobre l'asfalt, com algues dutes per les ones. S'obrin, els llavis, en un gest de sorpresa i totes les besades i totes les paraules ja són fruita podrida. Porta als dits, encara, l'olor a llexiu que ha emprat el matí per netejar la casa; porta al pit, encara, l'olor a suor neta, la d'alguns plecs, la de l'esforç de la vida diària; porta sobre la pell, sense voler, la capa de pòlvora que el tret li ha deixat, disparada. Els carrers deixen flaires de fusta cremada i la vida li goteja sobre el maquillatge perfecte, ratjant flors de safrà sobre la pell blanca.
Ella, que fins llavors, pintava de verd la breu esperança, que duia a les mans idees d'alfàbrega i herbasana i passava els seus dies, innocent, cuinant sardina torrada i pollastre, fent totes les petites coses de la vida quotidiana, exhalà l'últim alè d'espígol i menta en els braços del seu pare,
tirada al terra, com una pedra o un titella. El mocador li caigué dins la mirada esglaiada, i una ombra extranya, laberíntica i groga, amb tacte de mimosa, tapà el sol d'aquella cara...mentre tots miràvem i callàvem.
*Avui és la primera Revetlla de Sant Joan, des de fa molts d'anys, que no vaig a la mar, a pregar, beure, ballar i fer màgia. Avui l'oració és aquest escrit, trist i real, i l'impossible prec és que no torni a passar.

4 comentarios:

Anna dijo...

D'ença que vaig veure les imatges que no m'ho trec del cap... Preciós escrit, jo m'he quedat sense paraules. Petonets.

josepmanel dijo...

Frannia...

josepmanel dijo...

...volia dir que no sé què dir perquè tinc un nus a la punta dels dits que m'ofega les paraules...

Frannia dijo...

Presenciar la mort d'algú és terrible. A mi em resulta una de les coses més difícils d'empassar. I més en segons quines circumstàncies.