martes, 9 de junio de 2009

CINC DIES AMB ROMAN

Estic llegint "Stradivarius Rex", de Roman Piña i el llibre m'ha devorat la voluntat, talment fos un dinosauri: no volia escriure res fins haver-lo acabat i pait, i per això encara han de passar uns dies, però ara necessit dir-ne alguna cosa. Com aquest experiment trobat a la xarxa, cada una de les peces organitzen l'obra suprema, que és el fons d'una història que, a pesar de tots haver-la somniat alguna vegada, resulta tremendament original. És una història que parla de centenars de pells, que toca centenars de notes i que presenta mites i desmitificacions com a parts conformadores d'una mateixa partitura. És àgil, és reflexiva, és viva i en creixement, és un petit regal, amb presència -com un vell violí- i amb urgència i melangia, segons el ritme -com la seva música-. Aviat en direm més...