viernes, 5 de junio de 2009

BESADES

Les de la meva tia Encarna, sonores, sinceres, que me dotaven d’una “hermosura” mai assumida.
Les de la meva padrina Magdalena, seques, al front, correctives.
Les de la meva mare, sempre insuficients, increíbles quan existien.
Les de la mare de la meva amiga Maribel, hippies, avançades al seu temps, sorprenents.
Les de la meva amiga Eva, franques, llargues, musicals, enyorades.
Les del novio de dos dies, humides, maldestres, amb gust a cirera.
Les del novio de tres mesos, càlides, profundes, suaus, vitals.
Les dels meus fillols, ràpides, vives, tendres, com flors efímeres a punt de desflorar.
Les de l’aventurera sargantana, prohibides, a corre-cuita, esborrades.
Les de la cabra, alcohòliques, robades, de Judes.
Les del drac, en l’orella, escultóriques i atmosfèriques.
Les dels amics diversos, formals, bisàgriques, a vegades sense sentit, d’altres essencials.
Les del mag i el poeta, somniades, apassionades, màgigues, elèctriques, impossibles.
Les teves, a carretades, anhelants i anhelades.

1 comentario:

josepmanel dijo...

Ai, les besades noves i maldestres! Que esperen un devesall de violins farcint de música l'espai i només deixen l'esclat tràgic de la bombolla dels somnis...