lunes, 15 de junio de 2009

VOLAU

Volau, volau i explicau el que sent, portau la meva pena, també l'esperança, el dolor del destriar i el goig del trobar. Volau, sense pausa, lliures, i feis el niu en la seva finestra. Despertau-lo cada matí amb la meva veu, portau-lo els aromes d'aquesta illa, les dolces figueres, la mar fonda, el pi i l'alzinar. Volau i portau-me'l aviat de retorn a casa.

3 comentarios:

Baraula dijo...

Ànims, Frannia, bonica. Ja veuràs com des de l'altra banda et senten ben a prop.

Carme dijo...

Segur que sí, que et sent a prop i que tornarà aviat. Una abraçada.

novesflors dijo...

Unes paraules tan boniques li han d'arribar, ben segur.