SILENCI...

De nou m’ha despert la pluja, les gotes caient lentes i distretes dins la terrassa. També m’ha despert el constipat, concentrat dins el meu nas, espès com una mel cassolana. M’han despert, així mateix, les ganes d’escriure i també la necessitat de seguir ordenant objectes dins aquesta llar que ja sento com a meva. M’ha despert la il·lusió de saber que avui arriben els Reis. Per a mi, s’han fusionat en un de sol, de faccions orientals i somriure amable, que m’esperarà a l’aeroport amb el cor ple de regals i els dits tenyits de carbó.
Diu el meu fillol petit que el seu Baltasar ha caigut del pont i té una conmoció cerebral. Bon argument per justificar que aquest any, no haurà regals dels que es poden tocar.
Si no m’agraden els prínceps i les princeses, per què m’agraden els Reis?
Silenci…que si feim massa renou, no s’aturaran…