domingo, 3 de enero de 2010

EIDOLÓN

Whitman em mostra la paraula "eidolón", que segons la wiki és un fantasma, una aparició, una imatge (“conocí a un adivino que estaba más allá de los matices y objetos del mundo, de los campos del arte y del saber, de los placeres, de los significados. Y espigaba eidolones”). No la coneixia. I demà ja l’hauré oblidada, car la meva natura és desmemoriada, però ara, en aquest instant, la col·loco en un lloc privilegiat de l’estudi i veig que aquest llibre que em costà 300 pessetes en el Carrefour quan encara era Continente, vés a saber quin any (perquè, evidentment, no ho record) pot convertir-se en un tresor. Obro les fulles a l’atzar buscant noves troballes i trobo "bagoya", "gimnosofista", "sinsonte", "plectro". I em pregunto Quantes persones desapareixen d’aquest món sense haver sabut mai que aquestes paraules existeixen, jo mateixa fa cinc minuts. I em pregunto com seria una vida en la que tInguessim tot el temps, totes les possibilitats i totes les ganes d’aprendre.
Diuen que Whitman era homosexual. I a mi m’ha agradat la seva barba blanca, on totes les fulles d’herba estan amagades. Com tresors.

2 comentarios:

- assumpta - dijo...

Tampoc la coneixia. Esperem que demà i encara per un temps més perduri en la memòria racional o potser fins hi tots en la memòria dels somnis i em deixi també espigar eidolons.

Tan de bo tinguèssim tot el temps del món per a aprendre, però tot i això... per molt que ens enriquíssim en cada moment... acabariem el dia amb la sensació que només hem estat esquitxats per una gota minúscula de tota l'immensitat de l'oceà.

Bon any, Frannia!
(la cançó, no la coneixia, m'ha agradat).

La RaTeta Miquey dijo...

quina reflexió més maca fas, Frannia. A mi també m'agrada descobrir noves paraules i quan era petita, obria l'enciclopèdia i anava llegint i llegint. Bon 2010!