jueves, 7 de enero de 2010

REBEL·LIÓ EN LA GRANJA


Ha hagut prou amb dos trajectes en tren de 30 km. cada u i dos viatges en avió de Palma a Barcelona i vicevers,a per llegir-me de nou, després de 20 anys, “Rebelión en la granja”, de George Orwell, un llibre de capçalera, absolutament necessari per entendre el sentit d’aquesta vida social nostra i per veure, dramàticament, que la història es repeteix cíclicament, car l’home és un ser imperfecte. “No había duda de la transformación ocurrida en las caras de los cerdos. Los animales asombrados, pasaron su mirada del cerdo al hombre, y del hombre al cerdo; y, nuevamente, del cerdo al hombre; pero ya era imposible distinguir quién era uno y quién era otro”.
Vaig recordar aquest llibre fa uns dies, parlant amb un amic que trobava que m’estic convertint en una persona massa conformista. Resulta difícil esbrinar on és el límit de la llibertat, què feim per voluntad pròpia i què obligats d’una manera o altra. Ningú t’ha de dir “fes això” per obligar-te; hi ha tantes maneres de fer-ho. Els animals de la Granja d’Orwell contemplaven, tal com ho feim nosaltres, les anades i vingudes dels porcs, com es modificaven les lleis i els records, com es manipulava la realitat, com el viure era un mercadeig de poder i doblers i com les desigualtats i les injustícies no sols es mantenien, sinó que fins i tot augmentaven. I conscients o inconscients deixaven què continuàs passant.
Quatre editorials rebutjaren aquesta obra mestra l’any 1945. No va ser fins el 1973 que es publicà la primera edició. Es suposa, per si algú no la coneix, que tracta sobre la corrupció que engendra el poder i, molt especialment, és una crítica clara als estats totalitaris. No obstant, jo em quedo amb la primera lectura. Avui, després d’haver tastat el capitalisme i la democràcia, potser també es podria reactualitzar, d’alguna manera, el tema i adonar-nos que aquest sistema tampoc és el “Monteazúcar” de la gestió política. Em pregunto si l’home trobarà la manera de créixer i desenvolupar-se sense desigualtats i amb justícia. Tal volta, quan els robots assoleixin el poder. Lectura molt recomanable. Relectura i revisió, imprescindibles per seguir caminant sense perdre la perspectiva de les coses.

5 comentarios:

- assumpta - dijo...

Ni recordo els anys que fa que el vaig llegir, uuufff!
Em sembla que encara deu estar en la casa antiga, aquí a Tàrrega no el tinc. Miraré de localitzar-lo quan hi vagi i fer-li com tu, una segona lectura.
Bona nit, Frannia.

Poeta per un dia dijo...

... doncs jo el tinc pendent, i és que no és pot abraçar tot ... fins i tot, i que el George em perdoni, encara tinc el 1984 rumiant al prestatge ... tot arribarà, però.... menstretant, visc dins la innocència...

petonets!

Frannia dijo...

És un llibre molt fàcil de llegir, Assumpta. Record que les sensacions, la primera vegada que el vaig llegir als 15 anys, eren ben diferents a les d'ara. Diguem que ara ja he posat call. Llavors vaig plorar i tot...
Poeta, l'has de llegir. De veritat que es llegeix molt ràpidament, és com un conte...

Carme dijo...

Jo també el vaig llegir fa anys!

Es nota que has estat per Barcelona, el gat de la capçalera és Barceloní. L'he reconegut a l'instant!

Frannia dijo...

He, he, sí, Carme, és a la Font del Gat. Avui parlaré d'això...