domingo, 10 de enero de 2010

SEMPRE O SERP

S'ha creat un abisme entre nosaltres més profund que les turberes de Nova Zelanda i dintre, pots estar segur, els mateixos cadàvers. Potser no siguin persones sacrificades fa 2.000 anys, però són emocions mortes, relacions finades, sentiments suïcidats. Per què rescatar-los ara del bàlsam que els conserva com cartró sota les nostres cendres? Si surten a la llum es faran pols a l'instant, desapareixaran per sempre i ja no quedarà ni el record. Em dius "sempre" i que m'estimes, però hi ha un abisme al mig dels dos que no ens deixa ni parlar-nos. I jo veig com l'atzarós destí també es confabula per no apropar-nos. Hi ha un cove de paraules que hauriem de vessar abans de desenterrar els cadàvers, no trobes?. Si no, deixa l'abisme i deixa els morts dintre nostre. Potser un dia els arqueòlegs ens trobaran dins els budells, com a nines russes, la cadena empassada de records i retrets. Per què em dius "sempre"? Aquest sempre teu és un poc serp, ja em perdonaràs però així ho sent...