sábado, 9 de enero de 2010

CAPÇALERES

Primer vaig tenir una mirada d’ulls penetrants, després una noia amb corbs als cabells,


més tard cordills de colors per filar paraules, breument una nina que us regalava un somriure i, ara, un moix i un ratolí. Si he de fer una reflexió sobre aquests canvis d’imatge podria dir que…primer ho mirava tot amb discreció; després em vaig mostrar, totes les meves dèries i jo; després vaig instrumentalitzar les paraules en relats de colors; el somriure el us vaig poder regalar poc temps perquè tot d’una vaig tenir la necessitat de canviar cap aquesta imatge d’ara: un moix i un ratolí, un escriptor i un lector, un Amant i un Amat, un boxí i una víctima, les lletres i la mà que les escriu, la comunió harmònica dels contraris. Vosaltres pensau que el moix vols empassar-se el ratolí o simplement tenen una conversa distreta? Jo crec que moix i ratolí han decidit tenir una historia d’amor i créixer plegats superant les pors.















5 comentarios:

el gatot dijo...

molt sovint les coses poden no ser el que semblen a primera vista... potser no puguin superar les pors aquells dos, però si les comparteixen, qui sap si seran més lleugeres!
petons de capçalera

Frannia dijo...

Compartides, com la solitud, sempre són més lleugeres, tu ho saps bé. Besades congelades, Gatot

novesflors dijo...

No sé què pensen el gat i el ratolí però amb el fred que fa segur que s'han congelat tots dos. Ara que és possible que la seua conversa siga tan interessant que no els importe gens ni mica.

- assumpta - dijo...

Crec que amb el temps que passen junts, més aviat hi ha d'haver complicitat entre ells, estic amb tu: història d'amor.
Canviar les capçaleres de tant en tant va bé. (avui mateix acabo de canviar també la meva, deu haver-hi una passa, hahaha).
Aquesta també és molt maca!!!
=)

Carme dijo...

Amb els anys que fa que porten junts, aquest parell, si se l'hagués volgut menjar, ja ho hauria fet.

S'expliquen coses, amb la mirada atenta, tots dos. El ratolí no fuig, sinó que se'l mira. Han vist tantes històries d'amor passejar-se per Montjuïc... que potser se les expliquen :)