domingo, 17 de enero de 2010

AMB UN LLAPIS I UN PAPER

Quan tot allò quotidià se m’enganxa dels dits, em pregunto què tinc jo d’aqueixa dona recostada, nua, sobre un llit de passió, en aqueixa petita cambra envoltada de terrats. Em pregunto quin fruit pensa menjar aqueix ocell i per què il·lumina l’estança aquest xot blau que sembla un Dimoni. Per què el meu rostre roman tan tranquil quan al meu voltant volen músics ingràvids, els níguls tenen ulls, els esperits guaiten rere les portes i hi ha violonistes sobre els terrats que toquen cançons que s’intueixen ben tristes. I sobretot, em pregunto, per què el peix es protegeix amb un paraigua de la música de l’àngel. Què pinto jo dins aquesta estampa onírica si no és amb un llapis i un paper a la mà?
Quan els dits em fan pudor de ceba, quan el meu sexe vessa sang metal·lica, quan escuro els plats bruts, quan em llevo els pèls rebels que lluiten per fer-me dona barbuda, quan ronco els vespres, em pregunto què faig jo dins aquest quadre impossible, per què cerco relacions novel·lístiques, per què tot ho he d’amarar amb aquesta sensibilitat tan poc profitosa? Què pinto jo dins aquest món capitalista i absurd si no és amb un llapis i un paper a la mà?

5 comentarios:

Carme dijo...

Frannia, i què faríem tots plegat en aquest món absurd sinó fos per la sensibilitat dels que ens amorosiu la vida i la feu més bella ni que sigui de manera efímera?

Si el món no tingués aquesta part, aquesta mirada, aquestes paraules i aquests colors, realment valdria la pena?

No deixis el llapis ni el paper, el necessitem.

novesflors dijo...

Que et sembla poc, tenir un llapis i un paper a la mà i fer-los servir com tu ho fas?

el gatot dijo...

un paper i un llapis a mà, sovint -molt- em serveixen per recordar que els gatets necessiten taronges i nesquick per esmorzar... i llet...

sense llapis i paper, veurien que son pare és mancat... sense esmorzar, no valdrien els contes ni les històries...

sense llapis i paper, viuríem... però d'una altra manera

bon segon mig mes de gener!

Xicarandana dijo...

Fas molt més tu amb un llapis i un paper a la mà, Frannia, que tots aquells que tenen una vara de comandament a una mà i el puny enlairat a l'altra.
Bona setmana, que ens sigui lleugera.

sargantana dijo...

unes bones eines...!!!

salutacions!!