miércoles, 20 de enero de 2010

EL REI DE LA CASA



Em sacies, m’omples de felicitat, sempre tan dolç i tan tendre, vessant rius de xocolata calenta i tebiant, així, els neguits.


4 comentarios:

Carme dijo...

Ja és primavera al teu blog?

:) Preciós, gaudeix de tot plegat!

- assumpta - dijo...

Acabo de sopar i no he fet postres!
Faig una mica de bondat perquè m'he d'aprimar i ara tu...

Mira, no sóc gaire de "missa"... però això no és pecat????

Bona nit Frannia, encara que si em queda la imatge al cap, no sé si jo fins hi tot tindré malsons.
Hahaha!
=)))

sargantana dijo...

ostres tu...
estas compinxada amb l'striper tambe??
ja us val..ja us val!!!
que tot aixo..s'enganxa a la cadera!!! jajajjajaj
pero sona tant be!!
bona nit bonica

Frannia dijo...

Assumpta, sí, és pecat, i dels grossos i sí, Sargantana, s'aferra per tot arreu, però no em queda més que acceptar que el dolç és el rei de la casa i més quan l'el·laboren unes mans tan hàbils com les de Xicarandana. Us assegur que per dins encara era més bo.
Carme, sí, no sé que em passa aquest any que Frannia no es troba bé amb cap capçalera. El moix i el ratoli em resultaven massa freds. A veure si la primavera s'instal·la una bona temporada.