sábado, 2 de enero de 2010

INABASTABLE INESTABLE

Parla l'amic de l'inabastable emoció que provoca l'amistat i jo, de pressa, enlloc d'inabastable llegeixo inestable. Somric. Perquè m'adon que veim el que volem, el que sentim. Certament l'amistat pot ser inebastable. Ho sé avui, quan pens que ahir hauries complert 37 anys i sent que, encara que no hi siguis en carn i pell, ets al meu costat i no em cabs dins les mans. Precisament perquè la nostra amistat ha estat inebastable. Però també, l'amistat, pot ser inestable. Hi ha persones i relacions que no canvien mai -cosa que no vol dir que sigui positiva- i n'hi ha que canvien massa i ho deixen tot pendent d'un gest de sorpresa, congelat, suspès dins l'espai. I sense entrar en valoracions, l'únic que es pot fer és pensar en l'inestable inabastable amistat i les seves conseqüències.
LA CRUZ INVERTEBRADA, Román Piña (Café con Amazonas)
Soy verde, un tanto enfermo,
mis miserias me recubren como clavos,
comprendo que la gente me mantenga
a debida distancia.
Adivino alojado en mi cerebro
un ovillo de espino, y cuando trago
brilla un aceite al borde de las púas
del cilicio que protege mi pecho.
El brazo que me amputan
sobrevive tres días
con la carne bien tersa,
y si una hoz separa
mis tobillos del suelo
nace otro yo en la sangre
como una cruz sin vértebras.
Dirigo mis espadas encorvadas
contra el sol que me nutre y me hiere de lejos.
Me temen por mis fauces más enjuagan mis lágrimas
porque cuando me rompo soy de vidrio:
guardo una miel insípida que cura
casi mágicamente, como el áloe,
todas las cicatrices.

2 comentarios:

Pere dijo...

El veritable amic no canvia mai i encara que us veieu poc sempre està al teu costat quan cal, llàstima que hi ha pocs amics de veritat ...

Bon dia Frannia.

Frannia dijo...

Sí, llàstima.