viernes, 17 de julio de 2009

UNA NOVA ETAPA

Ahir vaig acabar la meva breu etapa burocràtica al món del transport públic (o púbic, perquè m'ha tocat bé aquesta part de l'anotomia). La bruixa averia, no va ser capaç de dir que havia fet bona feina, tot i trobar-me, quan vaig arribar, expedients sense resoldre des de 4 mesos enrere, tot i haver aconseguit amb 6 mesos portar la feina al dia. No sols no va ser capaç sinó que va intentar desviar l'atenció del meu comiat a fi que jo tingués el mínim protagonisme. Però el cert, com ja vaig dir, és que les seves maniobres, són sols fum, ja que tanmateix vaig rebre el carinyo de pràcticament tots els companys i sé, que alguns, van estar trists de perdre'm. Tanmateix ni la lleialtat, ni el respecte ni l'amor poden comprar-se. Tot d'una ho vaig veure clar: la pobra bruixa avaria ha de comprar-los per tenir-los, per això bull de ràbia quan veu que altres, de manera natural, els aconsegueixen. No li tinc gens de ràbia, però. Gràcies a ella, he pogut veure que no vull restar a un lloc on no em deixen construir catedrals.
Un company, molt acertadament, em va contar un conte que resumeix molt bé el meu sentir: això era i no era, un conserge d'un petit ajuntament d'un petit poble que duia 20 anys de bona feina feta. Va arribar un nou batle i va trobar que si el conserge no sabia llegir ni escriure no podia fer la feina de conserge que havia estat fent durant 20 anys així que al va fer fora. El pobre conserge ho va passar fotut, ì un poc desesperat, es va dedicar a fer l'únic que sabia: arreglar mobles. Poc a poc, va aconseguir crear un imperi, es va fer ric i amb els doblers que li sobraven va decidir pagar les despeses d'una escola pel petit poble on havia estat conserge. El batle, que encara era el mateix, no el va reconéixer i li va demanar que per favor, escrivís alguna cosa al llibre d'honor de l'ajuntament, car era un autèntic privilegi haver-lo conegut. L'ex-conserge li va dir que no podia ser perquè ell no sabia llegir ni escriure. No? -va preguntar el batle extranyat- idò què hagués arribat a ser vostè si n'hagués sabut?! I l'home contestà: hagués estat conserge.
Idò això. Gràcies.
Comença una nova etapa.

7 comentarios:

gatot dijo...

:)

molta sort, guapíssima!

besades tb per tu!

Carme Rosanas dijo...

Doncs aquest conte em sembla molt adequat per a moltes situacions d'avui en dia... que tinguis molta sort, Frannia.

Pomona dijo...

Sort, Frannia.
I aprofita tot el que has après en aquesta etapa, no ho oblidis.

pep dijo...

Que tinguis molta sort i que et vagi molt bé !!!!!!!!!!

La Intransigent dijo...

Una bona reflexió. Segur que tindràs sort.

Anónimo dijo...

"No tindràs un desig sense tenir, a més, el do de fer-lo realitat". M'ha vingut al cap ara i per això te'l deixe. Fes-lo servir.

vullunfestuc dijo...

M'ha agradat molt aquesta faula! Me l'apunto, que mai se sap quan pot fer falta.