Enyor una vida així, poder comprar els productes de la terra sense colorants ni conservants, no tenir plàstics per tot arreu, mirar més l'esdevenir de la vida al meu voltant -els jocs dels animals, la vida de la gent al carrer- que la tele alienant i avorrida, que el temps fos del sol no del rellotge, que es pogués fer l'amor sense estar esgotat i estresat...ho voldria, però sense renunciar a aquesta finestra i a tantes altres coses bones que ens dóna l'avui. Sembla que sempre hem de sacrificar alguna cosa...
sábado, 18 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
la fruita envasada té quelcom de desig enllaunat
diuen que les coses que es desitgen amb tot el cor acaben passant... potser moltes altres persones a prop teu ho veuen com tu mateixa, Frannia, i també ho desitgen... potser es poden mesclar coses bones de diferents cultures sense sortir de casa... potser...
petonets afruitats!
Publicar un comentario