martes, 21 de julio de 2009

HORABAIXA D'ESTIU

Aquesta calor aferradissa, asfixiant, gelatinosa, corpòria, sagnant, urticant...em fa entrar les ganes de visitar llocs com aquest, verds, frescs, vitalitzants, líquits, acondicionats...Galícia? Sí? Idò, no, és el nord d'Iran, arrán del mar Caspi.
Però com que no em puc moure em quedaré al jardí de Guium, pintaré de groc el sol decolorat de devora els geranis i llegiré un capítol de"El Pianista" i escriuré un conte i endreçarem el pati i menjarem cireres sota l'ombra de la llimonera fins que arribi la fosca, enamorada de la vida. "Volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo".

2 comentarios:

Gatot dijo...

a mi la calor m'ha dut a la platja aquest matí... amb gatets buscapeixos...

hem tornat a casa a dinar i a fer deures d'estiu; no sé si començaré a llegir El Gatopardo", mentre acabo "Cos de noia"...

i a estones em sento... caballo viejo... , amb tanta potranca que surt al pas...

també fa passar la calor aquesta altra verdor...

petons cirerers!

La RaTeta Miquey dijo...

A mi em va enganxar molt la pel·licula "El Piano" (http://www.youtube.com/watch?v=0dPS-EHl-FE). No té rés a veure amb el que descrius... o potser si, els paisatges humits de Nova Zelanda podrien recordar als de Galicia. De fet, mai he estat ni a un lloc ni a l'altre, ho sigui que creuré/creurem? que s'assemblen, val?

Una abraçada, guapa