miércoles, 22 de julio de 2009

MASSA CALOR

Les paraules s'evaporen quan surten dels meus llavis. La pell em bull, em fa gelatinosa. El teclat sembla un miratge. Veig un oasi al fons del pasadís, rera la porta del bany. Vull atracar-me una síndria i les llavors em fan gutipiris. Necessito aigua, necessito aire.

1 comentario:

La RaTeta Miquey dijo...

No sé quin em mola més dels dos... molt, molt. L'Ariel em mira fixe entreobrint els ulls i el Coque despista sota el bigotet però tots dos em molen molt. De sempre.

Estic en plè miratge però dilluns torno a la realitat fins a finals d'agost. Resistirem. Segur que si. De mentre, continuo sota l'aire fred acabat d'instal·lar. Petonassos