domingo, 12 de julio de 2009

MIRADOR DE DESIGS

A l'indret on vam ser ahir es troba, just devora el far, una franja màgica, un mirador de desigs. Per tradició, no sé si recent o antiga, la gent que visita el lloc demana un desig i col·loca una pedreta formant aquestes columnes. Diuen, o potser m'ho invent, o he somniat, que el desig s'acompleix quan els petits monuments cauen, moguts pel vent i l'aigua. Jo hi crec. Encara que només sigui per la sensació de confiança que es sent mentre s'hi creu. Què importa si el somni s'acompleix perquè hagi sortilegi o perquè amb la fe nosaltres mateixos tinguem la força i la il·lusió suficients per tirar endavant. Què importa si és bonaventura o és destí o és treball. Què importa, en realitat, el resultat. L'important és com ens sentim mentre passen els dies.
Moltes vegades record la il·lusió que tenia quan creia que els Reis Mags existien. Mai n'he sentida una de tan forta i certa. No existien, però jo rebia els regals. Aquest ha de ser el mecanisme. I si el regal que rebia no era exactament el que havia demanat, n'havia d'altres que m'agraden tant o més. I els acceptava amb gust i agraiment.
El meu desig avui, aquí, és que tots els que volguem i ho necessitem, ens obrim als regals que ens dóna la vida, que els acceptem i apreciem i que no deixem de somniar.

2 comentarios:

novesflors dijo...

Tant de bo siga així.

Anónimo dijo...

desitge, doncs, no perdre la capacitat de desitjar