domingo, 5 de julio de 2009

L'ATAC DE LES ORONELLES

Na Pomona té un niu d'oronelles al seu porxo. Amb la panxa plena de síndria fresqueta i paraules, ens hem assegut just davall per seguir alimentant-nos de reflexions. De sobte, les dues oronelles, pare i mare, han començat el seu atac alternat i intermitent. Volaven en picat cap als nostres caps mentre xisclaven enfadades. Evidentment hi havia molt d'espai per passar entre nosaltres i la paret, però elles no volien intruses així que, cortesment, ens hem desplaçat un poc i llavors, tranquiles, han abandonat la seva ofensiva i han retornat al seu niu. Aquest espectacle inèdit m'ha fet pensar com, a vegades, les persones també actuam així: qualsevol ser o situació inofensiva ens sembla un perill. I atacam. Perquè ens volem defensar. Jo t'enyor, saps? Molt. I em sap greu haver estat al lloc i al moment inadequat, destorbant el teu niu. T'enyor. Perquè és natural, com l'instint de les oronelles. Independentment de tot l'amor que don a qui no ets tu.

2 comentarios:

Carme dijo...

Mmmmm.... no sé què dir.
M'agrada molt aquest post.

filador dijo...

molt, molt...