.JPG)
Em sorprèn que de l'arena de la platja puguin néixer flors. Són coses que semblen no poder passar, però passen. Tal volta per això, crec en les històries difícils, en els somnis que en principi no poden fer-se reals. M'agradaria encomanar-te, amiga, aquesta sensibilitat i que sabessis veure les flors que tens al voltant, enlloc de seguir empresonada per flors efimeres del passat. Tu no ho creus, però jo crec per tu. I sé que aviat seràs molt feliç.sábado, 11 de julio de 2009
FLORS EN L'ARENA
Em sorprèn que de l'arena de la platja puguin néixer flors. Són coses que semblen no poder passar, però passen. Tal volta per això, crec en les històries difícils, en els somnis que en principi no poden fer-se reals. M'agradaria encomanar-te, amiga, aquesta sensibilitat i que sabessis veure les flors que tens al voltant, enlloc de seguir empresonada per flors efimeres del passat. Tu no ho creus, però jo crec per tu. I sé que aviat seràs molt feliç.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.jpg)
3 comentarios:
Tenc la sospita que t'adreces a mi.
Si és així, gràcies pels bons desitjos, Frannia.
Havia vist vegetació en les dunes d'alguna platja però no recorde haver vist flors i tot. Que bonic.
Es diuen lliris de mar, Novesflors. En la foto que vaig fer, no s'aprecien massa. Dins la xarxa n'hi ha de més vistoses.
Tens una sospita sospitosament certa, Pomona. A vegades pens que acceptes indolentment les coses que succeeixen sense il·lusió vertadera per a que canviin, com si t'agradàs reconfirmar-te en una idea x que tens de les coses. Vull encomanar-te força i desig i il·lusió. Creu en coses bones. Passaran. I si no, mentre creguis seràs feliç. Au, i guarda aquestes paraules per quan les necessiti jo. Besades
Publicar un comentario