martes, 21 de abril de 2009

TRES AUTORETRATS

De tres germans, la més gran va replegar totes les fotografies que tenia i, sense atrevir-se a creuar el mirall d'Alicia, va cosir les imatges a una flassada "polifaç-ètica" , la va estendre al sol i va dir: així em veuen.

De tres germans, el d'enmig va multiplicar-se i repetir-se, però tan minúscul que no es veia, però tan artificial que no es trobava. Va aferrar les imatges a un llenç i tot contemplant-lo, voyeaur, va dir: així vull ser.

De tres germans, la més petita va omplir les pàgines de paraules i imatges d'altres, però no es va mostrar gens ni en cos ni en terra. Les paraules se les endu el vent, i va dir, fluixet: així no som.

5 comentarios:

novesflors dijo...

No sé per què, però la més petita és la que més m'agrada ;)

Carme Rosanas dijo...

je, je, a mi també

Anónimo dijo...

Això és perquè no heu vist els altres autoretrats i perquè és ella qui fa sa descripció...

Frannia dijo...

Certament, anònim, certament...:)

Poeta per un dia dijo...

.. preciós relat... totes tenen una pessigolla de veritat i de saviesa ...

.... petonets!