martes, 14 de abril de 2009

SOMNIS

Aquesta primavera em té desconcertada. Somnio coses extranyes, més de l'habitual: de nit somnio tramvies i dames antigues que em mostren de l'interior d'una columna d'un edifici del Born el tresor d'un daguerrotip, que mitjançant un mecanisme aparentment fàcil, canvia la imatge de Ruben Darío a Fidel Castro i de Fidel Castro a Julio Verne; de dia i desperta somnio en tenir dies de vacances com el d'avui, en tenir aquesta catifa de rosselles just als peus de casa meva, en poder mantenir-me sense haver d'anar a fer feines burocràtiques i avorrides, en fer-me il·lustradora i que els meus dies siguin passejar, dibuixar, llegir, escriure, fotografiar, cuinar, cuidar, compartir el meu temps amb la gent estimada, conrear el jardí i l'hort, estar, en definitiva somnio en viure a la fi plena de consciència i de la mà de la meva ànima.
Aquesta primavera em té desconcertada: de sobte plou, de sobte fa sol, de sobte fa fred, de sobte fa calor. Més bruscament de l'habitual. De sobte, embarguen milers de cases. De sobte, millions de persones queden a l'atur. De sobte, aixequen parcialment l'embargament a Cuba. De sobte, segueixen morint decenes de persones a les carreteres. De sobte, es renoven els governs. De sobte, la crisi encara dura. I jo, que som d'aigua i aire en parts iguals, pateixo aquests canvis bruscos i em transformo, doncs, en boira.

3 comentarios:

Carme dijo...

Frannia, penso que potser si no ens desconcertés, ja no seria primavera... ella és així i nosaltres (els humans, vull dir) també tant desconcertant s o més encara que ella!

Però he gaudit molt del teu escrit, com sempre és preciós.

Jesús M. Tibau dijo...

la primavera ja els té, aquests canvis bruscos, i cal saber-hi navegar

Frannia dijo...

Sí, com la vida, Jesús. I les persones, certament Carme. En realitat, no sé per què em sorpren.