lunes, 27 de abril de 2009

LES FORMIGUES

Com formigues. Res pus. Una reina ben grossa, líder i mare; unes formigues-soldat que defenses, aparantment, la salut i la pau de tota la colònia; les formigues-obreres que duen l'aliment i les formigues que lluiten per reproduir-se alliberant-se així de la feina exterior. Talment aquesta societat nostra. I com formigues, fàcilment eliminades: la passa gegantina d'una malaltia porcina, la bufada incontrada del vent de la crisi, la ferotge ona dels accidents de cotxe, l'ofegament sota terra dels assassinats atzarosos de psicòpates, asocials o violents masclistes...com formigues, res pus. No sé per què m'enfado quan una altra formiga no em tracta amb respecte, per exemple. Tanmateix el nostre destí és idèntic: efímer i alienat.