TRES AUTORETRATS

De tres germans, la més gran va replegar totes les fotografies que tenia i, sense atrevir-se a creuar el mirall d'Alicia, va cosir les imatges a una flassada "polifaç-ètica" , la va estendre al sol i va dir: així em veuen.

De tres germans, el d'enmig va multiplicar-se i repetir-se, però tan minúscul que no es veia, però tan artificial que no es trobava. Va aferrar les imatges a un llenç i tot contemplant-lo, voyeaur, va dir: així vull ser.

De tres germans, la més petita va omplir les pàgines de paraules i imatges d'altres, però no es va mostrar gens ni en cos ni en terra. Les paraules se les endu el vent, i va dir, fluixet: així no som.