LLUNA SANTA

La lluna em mira mentre els tambors sonen. Esper veure, en qualsevol moment, les figures silents enfilar per la cantonada com xipresos cementerials. No surto al carrer. Ho veuré des de dalt del far, protegida. Sento la mateixa por de quan era petita. No sé si són les ombres, les passes rítmiques, el so dels tambors o el rerefons d'aquesta tradició lletja i obscura, però em paralitzen les processons, em transporten a un temps no volgut, arnat, amb olor a all i penitència, amb so de cadenes i finestres barrades. Els confits no compensen. La visió de la lluna potser sí.