viernes, 19 de septiembre de 2008

VIATGE INTERIOR

Il·lustració de Platonika
Mentre el desig és carència la felicitat s’escapa.
La veig com em defuig ben despullada,
Deixant perles a les galtes,
Cosint els llavis a la carn
(que res entri, que res surti),
Transportant les dunes calentes del meu cos
Cap a paisatges estrangers i estranys,
Deixant el meu pensament a la deriva
I els somnis esclavitzats als càlculs austers.
Els viatges interiors són tremendament incòmodes. Pot ser no corris el risc de morir estavallat dins un avió ni haguis de suportar enganys de tot tipus ni et quedi cara de perdut, però no pots elegir les vistes ni tan sols els àpats i el camí és llarg i sorpresiu. A ningú pots reclamar en cas de trobar-te acorralat pels records adormits, a ningú pot reclamar si et passes nits sense dormir perquè els veïnats d'habitació no paren de parlar-te a l'oïda. De fet, hi ha viatges interiors tan dolorosos que ni tan sols els vols recordar.

2 comentarios:

Carme dijo...

Potser sí, per això hem de mesurar molt bé la quantitat i la intensitat dels viatge s interiors. Las mesura justa ni pocs ni massa. No podem ni desconèixer el qie passa dins, ni tancar-nos-hi com en un laberint sens e sortida.

novesflors dijo...

Mira, jo també "sóc afeccionada" als viatges interiors, així és que el consell de Carme també me'l prenc per a mi.