viernes, 26 de septiembre de 2008

FAIG FEINA DINS UN DRAC

Faig feina a un centre petit, laberíntic i en obres. Em queixo, però si ho pens no difereix massa del que jo som. Hi ha hagut millores: una escala manco vertiginosa, noves cadires per a algunes aules, una mà de pintura que tot ho maquilla. És un lloc poc ventilat, bastant engoixant i molt renouer. Això, a vegades, em consumeix, sobretot els dies que m'hi paso de 9 a 22h. Però dins aquesta casa mal sofrida hi habiten persones molt valuoses. La riquesa de races i cultures és abundant -manco que altres anys, això sí; fins i tot, en això es nota la crisi-, la voluntat de millorar en la vida també. La majoria hi són perquè volen i el tracte amb el professorat és molt cordial i còmplice. Aquest any quasi no tinc alumnes masculins. Sempre m'hi he dut millor. Em fa gràcia la seva postura constant de seducció -tant en la seva vessant explosiva com des de la timidesa d'alguns-, com aprofiten sempre per relacionar-se. Les dones, en canvi, solen ser més tancades. Sobre tot si venen de treballar i tenen una família al darrera. Quan són adolescents també ho tenen clar: si no hi ha cap al·lot que els atreu es tanquen en banda i fan el que han vingut a fer, estudiar. Té vida pròpia aquest centre nostre. Quan les màquines es posen a treballar, tinc la sensació que estic dins la enorme panxa d'un ser prehistòric que lluita encara per sobreviure, que fa la digestió després de menjar-se un bon grapat d'euros. Sovint em record que si enlloc de fer feina dins un drac ho fés dins el budell de totes aquestes sargantanes públiques que apareixen al voltant de cada pedra, guanyaria el triple. Llavors però pens que la qualitat de feina minvaria fins a extrems crec que insoportables pel meu caràcter. El que jo necessit és que els alumnes m'escoltin i aprenguin, que m'enyorin com m'han dit -fins i tot els que ja no tinc ni tendré-, que em saludin pel carrer amb vertader afecte, que m'expliquin les seves penes i jo pugui donar-los consol. El que no vull fer és de policia, de goril·la, de dictadora. I això, no ho paga cap sou multiplicat per tres.

3 comentarios:

Poeta per un dia dijo...

... drac o sargantana, m'alegra saber que la teva feina és plaent i enriquidora ... enhorabona!

Carme dijo...

I tant que sí, el més important és gaudir de la feina i dels alumnes! I que ells puguin fer-ho també.

josepmanel dijo...

No hi ha sou per això, és ben cert. L'espai també vocaciona.