Confondre amor i malaltia, que les volades dins l'estómac facin vomitar flors, que 53 anys passin en un buf esperant la curació, que es visqui sense adonar-se que es viu, que s'estimi sense adonar-se que s'estima, només esperant, que els homes es converteixin en ombres del que foren, que se escriguin cartes comercials com si fossin cartes d'amor, que es tengui fe en que l'amor, com el millor dels vaixells, navega, que la pròpia vida sigui la conseqüència de les accions d'una altra vida, que no es vulgui morir, a no ser que es mori per amor.miércoles, 23 de enero de 2008
L'AMOR EN TEMPS DEL CÒLERA
Confondre amor i malaltia, que les volades dins l'estómac facin vomitar flors, que 53 anys passin en un buf esperant la curació, que es visqui sense adonar-se que es viu, que s'estimi sense adonar-se que s'estima, només esperant, que els homes es converteixin en ombres del que foren, que se escriguin cartes comercials com si fossin cartes d'amor, que es tengui fe en que l'amor, com el millor dels vaixells, navega, que la pròpia vida sigui la conseqüència de les accions d'una altra vida, que no es vulgui morir, a no ser que es mori per amor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
A mi en principi la mort m'aterra. Però morir per morir, potser sí que posaria la guinda en que ho faig per amor..
No hi ha res comparable a estimar: estimar la teva parella, els teus amics, el teu poble, les teves il.lusions, el que sigui.
Si no hi ha amor d'alguna mena, la vida no tindria sentit.
No es mor mai per amor. En tot cas et fas etern...
D'acord amb els tres, sí.
Publicar un comentario