lunes, 28 de enero de 2008

5 SENTITS


M'agrada contemplar el mar quan està enfadat, el rompre esquerp sobre les roques, la constància de la escumosa ràbia; un nen jugant sol i com parla amb les coses; el foc, cremant a la foganya com un petit sol hipnotitzador; els moixos quan boten parets i quan s'estiren al sol: il·lustracions a la xarxa, de molts colors, el més naïf possibles, les miniatures, els gravats, les fotografies; qualsevol imatge vista a ull d'ocell, valls, terrats, badies...; el teu somriure blanc i gran, amb les dues dents del mig un poc separades.
No puc deixar de tocar les bombolles dels plàstic que protegeixen els objectes fràgils; els cabells de les persones que estim; l'arena en la platja, ben endins o l'herba de la terra; els coixins quan estic asseguda al sofà; la teva mà si ets al meu costat, la teva panxa quan dormim de costat.
La flaire que m'embogeig és la del cafè acabat de fer, la de la canyella, la del gessamí, la de les algues de la mar, la del perfum OPIUM, la de la terra banyada de pluja, la del bosc de pins i alzines, la de la fusta cremada, la de mandarina, la dels llibres antics, la d'algunes gomes d'esborrar.
M'agrada que em diguis "mi niña", m'agrada que em diguin pel meu nom en diminutiu; m'agrada que em diguin "pens en tu", "no t'oblit", "t'estim"; que em diguin gràcies quan m'ho han de dir, que em diguin "per favor" sempre que calgui; i escoltar qualsevol riure.
M'agrada mossegar les pomes verdes; el teu coll, la teva barra, les teves orelles; m'agrada mossegar i empassar les paraules lletges, els mals pensaments, les penes dels altres.
M'agrada contemplar, tocar, olorar, escoltar, mossegar...LA VIDA.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

De vegades, què fàcil resulta trobar-se amb els altres en allò més senzill: el que sentim.

Anónimo dijo...

Acabe de veure que eres una de les escollides i he passat de seguida per felicitar-te.

Anónimo dijo...

Supòs que et refereixes al recull de la Catosfera...Gràcies!! i igualment!!