miércoles, 16 de enero de 2008

AVUI NO TINC RES A DIR

Avui no tinc res a dir. Que em pesa el silenci, que em pesen els sorolls, que s'enganxen les tecles entre el que diria i dic, que imagín el far, que he somniat cossos desmembrats tirats pel terra com flors sorpreses, que en cinc minuts me'n vaig a la perruqueria a tenyir-me els cabells blancs, que no tinc esma de recollir els dàtils, que encara no he preparat la carabassa que em va regalar mumare, que el poeta és mort i volia dir-li adéu amb un poema bell que no em surt, que pas pena per en P., que enyor la sensació de sentir el batre d'ales sobre el meu cap, però que m'alegr de no sentir-lo, que no m'he preparat la classe d'avui vespre, que em fan mal els genolls, que ja començ a tenir por pel recital de dia 1, que la teva abraçada de trenta segons no em basta avui per passar un bon dia.

4 comentarios:

Rock'n'roll dijo...

Doncs ja has dit molt i molt ben dit.

josepmanel dijo...

I, malgrat tot, el silenci esdevé un devessall de paraules que nosaltres llegim/escoltem complaguts, com sempre.

Carme dijo...

Sí, déu n'hi do tot el que dius, en quatre ratlles ens fas sentir amb força precisió el que tu sents... què més vols dir?

Frannia dijo...

Voldria dir el que no dic...