LES FESTES

Les festes de Sant Sebastià de fa tres anys van ser especials. Tornava de París i sabia que ell m'esperava. Vam veure i escoltar els focs artificials ben aprop, des de la plaça de la Seu. Encara no m'havia besat, però a mi em bastava sentir la presència del seu cos al darrera, ben aferrat a mi. Quan els focs acabaren, em va demanar: "¿te ha gustado?". De petita, m'horroritzaven. Sempre, per les festes d'estiu, ens col·locavem a la terrassa de Villa Magdalena, al Molinar, a veure'ls mentre els vaixells engalanats amb banderetes de colors treien a la Mare de Déu a fer una volta per la badia. Jo, m'amagava darrera el balancí foradat i no tornava a sortir fins que no acabava aquell renou ensordidor. Amb ell em va passar el mateix: em vaig amagar sota la seva presència durant l'orquestra de sons, i fins fa poc no he tornat guaitar. Em va convidar a pujar a casa seva, aquell vespre, i jo vaig dir-li que no. Però, tanmateix, tot va esdevenir com havia de passar. Sempre és així. Tard o prest. I un mes després, em va tornar fer la gran pregunta, aquest pic plena d'esperances. Des de llavors no he tornat a sortir per Sant Sebastià. Probablement aquest any tampoc ho faci.