Volen i des de la immensitat del blau ho veuen tot minúscul i insignificant. Volen sobre l'illa ideal que han fabricat, plena de llum i cotó. Els avions no molesten i les altres aus són viatgers estranys que no destorben el seu trajecte. Volen ingràvits, fan cabrioles, fan gutipiris a la nit i a les pluges. A tot això, els poetes, li diuen amor.
viernes, 30 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Quina sort que tenen aquests voladors de tenir-te a tu per explicar com se senten.....
Molt bonic!
gutipiris... no coneixia aquesta paraula!
A les dos de la matinada buscan "gutipiris" al diccionari, estic trasbalsat.¿Será l'amor?
Petons.
Gutipiris són ganyotes burletes, Carme.
PH :)
Pere :) :)
Publicar un comentario