viernes, 16 de octubre de 2009

SOM INCAPAÇ

Som incapaç de dormir amb calcetins encara que faci molt de fred, ni d’observar, circumspecta, una baralla, un encontre apassionat o un joc d’animals o infants. Som incapaç de despreciar la pal·lidesa, car sempre m’han semblat les pells blanques molt més atractives que les altres, ni de partir a corre-cuita per cap motiu: si m’han decebut vull explicacions; si tinc por, em paralitzo; si he de fugir, ho faig a poc a poc perquè no es noti. Som incapaç de dormir a un lloc llardós ni de gaudir amb fruïció dels indrets plens de gent. Som incapaç de pujar a un arbre, primer perquè no tinc agilitat, ni equilibri, ni flexibilitat i també perquè m’atemoreixen les alçades. Som incapaç de menjar peix sense clavar-me alguna espina ni sé empessar-me les llàgrimes quan estic triste o pre-menstrual. Som incapaç de romandre tranquil·la devora un infant, ja que sempre pas pena de que es faci mal ni sé tenir la boca tancada quan alguna cosa em capgira, em corprèn o m’apassiona, a no ser que l’orgull em tingui mordassada. Som incapaç de fer una bona foto a una papallona, ni maquillar-me els llavis sense mirall, ni llançar-me d’un trampolí o una roca cap a l’aigua, ni d’anar amb patins sense fregar al terra amb el cul seguit seguit. Som incapaç de portar una safata, a velocitat normal, sense vessar el que duc dintre, ni caminar amb talons més enllà de deu metres. Som incapaç de passar-me un sol dia sense escriure unes frases, fer una abraçada o una besada –encara que sigui en la distància o dins la son-.Som…buf, som incapaç de tantes coses que no acabaríem mai.

8 comentarios:

Estrips de lluna dijo...

S'ha estudiat i comprovat que, de totes les coses que hi ha per fer en la vida, únicament som incapaços de fer un 0,000001%.
És a dir que, estadísticament parlant, si ets incapaç de fer tot lo d'aquesta llista, imagina la quantitat de coses que SI pots fer.
Ah, una puntualització: que siguis incapaç de fer una bona foto a una papallona no és culpa teva, ni de la papallona, és simplement culpa de la càmara... ;-)))

Carme dijo...

Jo crec que s'ha de distingir allò que no fem perquè no volem, perquè no ens agrada i no trobem cap motiu per a fer l'esforç... i les coses que voldríem, però que no ens veiem capaços de fer (que no vol dir pas que siguem incapaços, només ens ho sembla). Aquestes realment són poques i de les poques... encara algunes si ens hi posem retrobem la capacitat en no massa temps.

Em fa mal en algun lloc molt endins quan sento "sóc incapaç"
tinc la impressió que estem alimentant el petit monstre de la incapacitat. Però he de reconèixer que el teu escrit és bell i que demostres a cada post que ets capaç de fer petites joies amb les paraules.

Amb una mica de reflexió i una molta admiració et faig una abraçada, Frannia, amb disculpes...

frannia dijo...

Estrips...de la càmara i meva, per no tenir paciència, i de la papallona per no "posar"
Carme, gràcies, tens raó, hi ha tantes coses que podríem fer si volguessim, tantes.
I disculpes per què? T'agraeixo moltíssim les teves reflexions.

novesflors dijo...

Doncs... malgrat el que Carme diu (té un caràcter fantàstic, la Carme), jo també sóc incapaç de fer moltes i moltes coses.

Pere dijo...

Pero eres capaz de quedarte en calcetines y escribir un autorretrato tán interesante que ya llevo diez minutos leyendo y releyendo.

Petons.

Frannia dijo...

Novesflors, estic amb la Carme i superar-se a un mateix no és fantasia, simplement requereix molt d'esforç, cosa que no agrada normalment.
Pere, gràcies :)

pH dijo...

També hi ha l'opció de fer la llista de les coses que som capaços de fer. Segurament seria més llarga.
Probablement les coses que podem i sabem fer, al considerar-les superades no els donem el valor que tenen.
Ara que si us he de confesar una de les meves incapacitats més preocupants és que soc incapaç de volar dins de l'aigua. I que no m'en surto!!!!! ;-)))

Carme dijo...

Frannia, disculpes només per un motiu... per fixar-me (en primera instància) més en el contingut que en la forma, quan de fet crec que les teves maneres de dir són molt maques i m'agradaria aprendre d'elles.