jueves, 1 de octubre de 2009

CATERINA

Fa temps que estic cansada d’escriure coses meves, que, al cap i a la fi, tampoc són tan importants, però com que som incapaç de tancar la paradeta, he decidit donar un gir a aquest blog: com que estic intentant millorar el meu nivell de català, a partir d’ara intentaré escriure cada cop un petit conte, amb la finalitat d’exercitar la creativitat, practicar el vocabulari que em dóna més problemes, i deixar un poc de banda la Frannia massa intimista i personal. No sé si en seré capaç. Això només és un propòsit d’intencions.
Avui començarem amb el petit conte –sempre amb un missatge al darrera- de:

CATERINA

Na Caterina era la filla de l’ambaixador del país de l’Albercoquer, un indret especialment conegut per la seva gastronomia i la omnipresència de la dolça fruita, però que poca gent sabia ni tan sols situar en el mapa. Era un lloc petit i tranquil, cassolà, eixerit sobre una devesa plena d’arbres. Res d’interessant solia passar en aquella terra i els jorns s’entrellaçaven un amb l’altre a l’aroma de la mermelada d’albercoc, la coca d’albercoc, el porc amb salsa d’albercoc i el suc d’albercoc i maduixa. Fins que les orenetes arribaren i, amb elles, la desgràcia: el seu pare va ser assassinat i des de llavors l’enyorança la tenia esclavitzada: havia canviat el carácter tan bruscament que tothom li perdonava –comprensibles davant el dolor de la pèrdua-, però el cert és que es passava el dia avaluant a tots els seus servents, convençuda que la mà criminal havia sortit d’entre ells. Cercava per tot arreu una resposta, la confirmació de qualsevol sospita, el fil que la dugués a la boca del Minotaure, però no per ser engolida, no, sinó per poder acomplir la seva revenja. Cercava davall de les pedres, damunt els armaris, però res servia per transformar el seu pare en un nou Llatzeret. Recordava els seus ulls maragdins, el resplendor meravellós de la seva mirada, i llavors un tràfec d’idees se agemolien davall el seu hipotàlem i allà, com un filaberquí o el treball d’un ferreter, la golpejaven, la incidien, fins que amb un mal de cap impossible d’aguantar, i amb els ulls plens de pampallugues, havia de deixar-ho tot córrer i anar-se’n al llit a descansar.
Tot això no tendria més importància si no fos perquè na Caterina, dos mesos després de la mort del pare, es trobà un queixal seu dins la xemeneia, al costat d’unes arracades que no eren de la seva mare, també difunta, ni d’ella ni de ningú de la família, sinó de la Reina del país. I llavors deixà de banda les seves passes desnerides perquè aprengué que no es pot anar en contra de segons quins monstres. Diuen que va emigrar, al cap d’un temps, al país de les Llimones i allà n’és relativament feliç, tot i que ha mudat el caràcter i ja no és suau com la pell de l’albercoc, sinó àcida i molt cítrica.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

I am from Taiwan! Si vous voulez visiter Taiwan, bienvenue sur mon site et des visites Zhijiao, je vais proposer divers types de visites guidées et visites guidées ...

I am from Taiwan! If you want to visit Taiwan, welcome to my site visits and Zhijiao, I will provide various guided tours and guided tours .

Ich komme aus Taiwan! Wenn Sie nach Taiwan besuchen möchten, herzlich willkommen auf meiner Besuche vor Ort und Zhijiao, werde ich verschiedene geführte Touren bieten und Führungen ...

高雄旅遊
墾丁旅遊
阿里山旅遊
日月潭旅遊
清境旅遊
包車旅遊
高雄一日遊
墾丁一日遊
台南一日遊
租車旅遊

el gatot dijo...

un dia vaig somiar -ho pots ben creure- una llimona amb pell de préssec (potser un cosí de l'albercoc?) però saps?
tenia forma d'arracada...

petons multipolars!

Poeta per un dia dijo...

Preciós petit conte i preciosa iniciativa d'un conte petit ara i adés...

Petonets!

pH dijo...

Bon conte i jo gairebé diria que bona faula (si tènim la màniga ampla és clar).
Us heu fixat que la darrera paraula és "cítrica" i només canviant una lletra de lloc diu "crítica".
Curiositats de les lletres i de les paraules....o potser podem jugar a buscar interpretacions ocultes i massatges encriptats ?
;-)

Frannia dijo...

Ei, Gatot, sí, el món dels somnis és al·lucinant. Jo l'altre vespre vaig somniar un moix que lladrava com un ca i va ser una imatge més que colpidora.
Poeta, ara que hi pens, és el que tu fas...
PH, massatges o missatges? :)

pH dijo...

Ara que ho dius, un massatge sempre va bé, però jo volia posar missatges...i la i s'ha encriptat en una a.....