domingo, 11 de octubre de 2009

NIT


Cau la nit, com un llençol daurat, com l'univers que guarden els ulls de mel enyorats, com un glop de cervesa rossa dins un horabaixa assedejat, com una joia d'aram. M'espera la solitud negra, la d'ala de mèrlera, però no m'importa perquè el cor, avui, el tinc ple de sol.

2 comentarios:

gatot dijo...

i demà al matí, el sol tornarà a brillar a fora...
:)

pep dijo...

I que per molt anys així sigui....i que jo ho vegi !!!!