sábado, 17 de octubre de 2009

EL MONSTRE

Tenia son encara. S'havia quedat adormit, el capvespre passat, davant la televisió, mentre feien un programa sobre extraterrestres. Recordava els caperrots ovalats i aquells immensos ulls negres entre dormida i dormida i aviat decidí ficar-se al llit i descansar de debó. Li resultava estranya, aquella son, car no havia tingut un dia excessivament dur, però possiblement era cansament acumulat, emocions contingudes, energia devorada o devoradora. Dormí com un angelet tot el vespre, i quan sonà el despertador encara tenia son. Què estrany, pensà, però s'estirà tant com va poder i obrí els ulls. Sentia el cos gelatinós, pesat i amb els ulls mig aclucs es dirigí al bany. El mirall reflectí una imatge d'allò més terrorifica. Alçà els braços i uns fins tentacles es bellugaren nerviosos; s'atracà al mirall i no trobà ulls ni somriure; observà la pell i es veié transparent com un paper de calc. No se'n podia avenir de tot plegat. Mirà al seu voltant: no havia aire, sinó aigua; no havia mobles, només algues bellugadisses i estrelles de mar; el mirall no era més que el vidre que el contenia i el separava d'un grapat de persones, com ell havia estat abans, que el contemplaven. Volgué cridar aterrit, però no tenia veu. En què s'havia convertit? Un grumer verinós, això era. S'atracà al vidre i deixà que li fessin fotografies, impotent, mentre s'inflava de ràbia i es desinflava de por, mentre s'inflava de ràbia i es desinflava de por...




4 comentarios:

Estrips de lluna dijo...

Terrorífic i fantàstic a l'hora.

pep dijo...

I pensar que Kafka va necessitar un llibre sencer per explicar el mateix.....
Ja ho va dir en Quim Monzó, per què escriure una novel.la ?, si amb un bon conte ja n'hi ha prou....
M'ha agradat.

Frannia dijo...

Quin honor que em comparin amb Kafka! Home, "La Metamorfosi" és bastant més magistral. M'agrada el conte i m'agrada la poesia precisament perquè et permet plasmar una idea de manera inmediata, però tinc la novel·la com a gènere literari en un pedestal, potser perquè no he estat capaç d'escriure'n cap (ups, una altra cosa que no he estat capaç, res comparable, PH, però gràcies.
Estrips, estic provant altres registres. Em vull allunyar de la melangia i mira què surt. Podré mai escriure alguna cosa divertida? Estic esperant al M. and family. Aquesta nit sembla que serà etíl·lica. Besades de bona nit als dos.

Carme Rosanas dijo...

Has pensat en els contes de terror que al novembre fa la bajoqueta a 365 contes?

Quina esgarrifor! Terrorífic de veritat...