lunes, 19 de octubre de 2009

FORÇA

M’ha dit jove, rebel, independent i resistent. Ha dit que les meves lletres són l’antitesi de l’estupidesa, que tenen força, dignitat, que són esplèndides. I jo m’he fus davant el crític literari, davant l’escriptor, davant el mestre. No m’ha vist mai, aquest home. No m’ha sentit la veu. I mai he tingut oportunitat de dir-li que ja no som tan jove, que la rebel·ldia se m’enganxa per les cames, darrerament, i em fa ensopegar seguit seguit, que he deixat de ser independent des de que estic enamorada, que escric missatges quan vaig gata que m’hauria d’empassar, que som resistent, això sí, però també en les errades i les estupideses, que procur ser digna, però que dubto que arribi a l’esplendor i que la força, sovint, se’m va –no per la boca com diria la dita- sinó per les paraules escrites, i em quedo desinflada, vessada en uns fulls que donen una imatge molt diferent a la que veig quan em miro al mirall.
Però el cert és que m’han emocionat les seves paraules, les agraeixo, les gaudeixo, no sé si les mareixo, m’han fet feliç.

8 comentarios:

La Intransigent dijo...

Jo encara no el tinc! Sóc un desastre... a veure si mel puc lendur a Roma i gaudir llegint-lo mentre miro per la finestra.
Segur que m'agradrà tan com a ell.

La Intransigent dijo...

perdó per les faltes!

Frannia dijo...

La Reina de les faltes som jo, no et preocupis! Gràcies, Intransigent, m'agradarà si t'agrada. Supòs que seguiràs escrivint quan et vagis a Roma, eh? Besades

gatot dijo...

ha de ser emocionant que algú a qui consideres mestre et faci feliç amb les paraules...

tu també regales felicitats a qui et llegeix, amb les teves paraules, i tant se val si per vessar-les en públic has resistit poc o molt... hi ha la persona i hi ha el que ha sabut crear; a voltes pot ser inseparable -imagino que per un mateix- i a voltes, i molt sovint, poc sabem de l'autor.

que no t'abandoni la força! tota la que necessitis per viure i per escriure!

petonets!

novesflors dijo...

Bé, jo afegiria un adjecttiu que crec que t'escau i molt: APASSIONADA.

Estrips de lluna dijo...

Ets tot això que ha dit i molt més.

Carme Rosanas dijo...

Dona, gaudeix del que et diuen, tan bonic i ni se t'acudeixi pensar que no ho mereixes. Si no ho mereixessis ell no t'ho hauria dit! Així de senzill.

Tots som moltes coses, les que ens diuen i moltes més, les que no ens diuen i moltes més, però no vol pas dir que siguin excloents.

La Intransigent dijo...

Ja el tinc encarregat! No va ser cosa fàcil, però ja està. A veure si me'l porten aviat.